PRESENTACIÓ DEL CURS

 0. Trenquem estereotips: noves mirades de la dona àrab i oriental a través del cinema.

Sovint, la representació que  rep occident de les dones àrabs és estereotipada: la majoria de les imatges que arriben mostren dones passives i amb falta de veu. L'imaginari popular occidental, alimentat per uns mitjans de comunicació amb poca sensibilitat per a les realitats complexes, s'afanya en associar-les a l'opressió i la subordinació. Tendeixen a projectar  imatges de dones com a mestresses de casa, esposes i mares i presten poca atenció a les dones independents i políticament actives. Si bé és cert que arrosseguen molts problemes patriarcals, també ho és que moltes dones àrabs es debaten entre la tradició i el desig de canvi i de tenir veu pròpia. 

Aquest curs té per objecte conèixer i comprendre les diferents situacions i maneres de vida de les dones àrabs, reconèixer la seva diversitat i els punts que tenen en comú amb  les d'altres latituds, destruir representacions simplistes i valorar la funció de modernització que realitzen, així com  estudiar la  seva participació en nivells de desenvolupament econòmic, social, cultural i polític de la regió i analitzar la seva representació als mitjans audiovisuals (cinema, publicitat, documentals). 

Es tracta de fer visible i reconèixer l’esforç que estan fent per impulsar canvis socials i polítics, vitals;  per al foment i el desenvolupament social, polític, econòmic i cultural de la regió on viuen, i de valorar el paper d’aquestes dones en la modernització del seu entorn.

Com  podem veure  i sabem  el que entenem per món àrab és  molt  gran, amb un gran nombre d'estats i territoris, molts  que pertanyen a  la Lliga Àrab, tenen formes de  govern diverses i  i un nombre d’habitants, al menys,  d'uns   200 milions de persones. 

Tenim la convicció que el cinema és una eina de coneixement i de comprensió del món què vivim. 

El curs inclou  diverses projeccions que poden contribuir a canviar la imatge i els estereotips que, encara avui dia, estan molt estesos a la nostra societat.

1. Visió general de la dona àrab en l'actualitat.

Dilluns, 9 de juliol, 2012

De 9.00 a 11.00 hores.

Celia Romea Castro

Departament de Didàctica de la Llengua  de la Universitat de Barcelona

En comptes d'un xoc de civilitzacions manufacturat, necessitem concentrar-nos en el lent treball de reunir cultures que es traslapen, perquè es prestin unes a altres, vivint juntes en formes molt més interessants del que permet qualsevol manera compendiada o no autèntic d'entesa . Però aquest tipus de percepció ampliada requereix temps, paciència i indagació escèptica, i el suport que atorga la fe en les comunitats d'interpretació, cosa difícil de mantenir en un món que demana acció i reacció instantànies. "   

                                    Edward Saïd “Orientalisme”: 25 anys després[1]

Després de haver passat més de trenta anys des del cèlebre text de l’Orientalisme d'Edward Saïd (1978), els postulats de l'autor palestí segueixen essent objecte de reflexió, estudi i debat. No pretenem entrar en els motius seva vigència, però potser valgui la pena fer unes breus consideracions sobre l'abast històric i cultural del que per a molts ha significat l'anàlisi més genuïnament alternatiu i sagaç de les relacions Orient-Occident fet fins ara.

És evident que l'enfocament dels interessos americans, i en menor mesura europeus, cap a una determinada parcel·la del planeta, en aquest cas el Pròxim Orient, han propiciat en els últims anys  i, sobretot, després dels atemptats de l'11 de setembre de l’any 2001, una regressió cap a l'acceptació i el reconeixement del pensament de l’orientalista que senyala la denúncia dels estereotips caducs i reduccionistes sobre "els àrabs", "els musulmans" ... que, com també advertia el mateix Said, fa més de tres dècades, estan arrelats en el pensament occidental. Cal fer un esforç col·lectiu de revisionisme històric, d'autocrítica i d'independència intel·lectual per acabar amb la ideologia del poder i el desig de dominació exercida sobre Orient. Saïd, per donar proves dels seus arguments, va fer l'anàlisi  a  l’Orientalisme d'un determinat corpus de textos per demostrar que les representacions que es feien destil·laven representacions, i no eren més que això, representacions, no retrats reals d'Orient. Això és especialment significatiu si es té en compte que el discurs de l'orientalisme europeu i posteriorment americà, en termes de Michel Foucault, han reposat sobre un entramat d'escrits i publicacions de caràcter normatiu, convertits en el llenguatge habitual del que escriu la història i com a justificació de tot tipus de afanys i interessos propis. El tema és complex. Acceptat per uns, però qüestionat per les excepcions que per sort es produeixen.

No pretenem tractar el orientalisme en termes amplis, sinó només fer algunes representacions de dones àrabs, i  intentar trencar el constructe, perquè el tracatement  que  tenen no és una excepció.  Veiem que, malgrat els esforços individuals o col·lectius que fan, ens arriben i tenim unes imatges que moltes  vegades  no mostren la veu pròpia que tenen.

El suposat pensament popular occidental, alimentat pels mitjans de comunicació i amb una falta de sensibilitat per les realitats complexes, s'afanyen en associar a les dones àrabs amb l'opressió i la subordinació.

No volem dir que no es produeixi, -qui estigui lliure de culpa, que llenci  la primera pedra- però la projecció més difosa està associada a una imatge de dones com a mestresses de casa, esposes i mares, uniformades del cap a peus, amb burques i vels negres. En general, hi ha una falta d'atenció o una difusió minoritària de les activitats de les dones independents i políticament actives, Hi ha  poca consideració cap els esforços que realitzen per sortir d'un entorn hostil per aconseguir  emancipar-se i consolidar-se com a persones lliures. No obstant això, en els últims vint anys, abunden les dones àrabs que ofereixen una personalitat rica i amb ganes de tenir veu pròpia, que expliquen les seves experiències, a la recerca d’un equilibri i amb un clar intent per corregir la desinformació per establir un pont cultural amb el públic occidental. 

Tant en literatura com en produccions audiovisuals de diferents països hi ha constància que la seva realitat és audaç, valenta i plena de rics matisos, per  explicar que pateixen discriminació i oprobis, però tenen capacitat i enginy per trobar sortides a situacions,  malgrat  puguin semblar irreversibles. 

Les dones àrabs es debaten entre la tradició i la modernitat, i això les situa en una circumstància incòmoda, amb poc reconeixement; perquè, segons el punt de vista que relata les seves accions, se les pot arribar a catalogar com a properes al extremisme radical. 

No obstant això, des d'una perspectiva objectiva, han estat i són les que sovint impulsen el desenvolupament de la regió; per tant, és indispensable fer visible i reconèixer el seu esforç en la millora  social, política, econòmica i cultural i valorar el seu paper en una modernització de entorns que no hem de pretendre que siguin a imatge i semblança dels anomenats "occidentals", com a oposició al genèric oriental, perquè aquesta és una altra de les miopies en què podem, i solem, caure fàcilment.

Durant la sessió farem una presentació general que permeti apropar-nos al punt de vista que vol  mostrar la seva habilitat pera resoldre situacions que s'allunyen dels tòpics occidentals, així com el seu esforç i desig deixar-los oblidats per sempre.

________________________

Per veure o llegir

[1] Edward Said:   http://www.mundoarabe.org/orientalismo_edward_said.htm

“Caramel” o “Sukkar Banat”   (2007)  Direcció: Nadine Labaki.  Líbano.

http://www.youtube.com/watch?v=vLuKA5LV-ys

Pari (1995)

http://www.youtube.com/watch?v=rvb04p-3nD8&feature=relmfu

2. El tractament de la imatge de la dona àrab en els mitjans de comunicació .

Dilluns,  9 de juliol, 2012

De 11.30 a 13.30 hores. 

Lena de Botton. Professora del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia Dret i Mètode de la Universitat de Barcelona.

Les nostres societats estan modelades per la diversitat cultural existent la qual planteja importants reptes de futur en la gestió de l’espai púbic per tal de conviure per exemple a l’escola, al treball o al barri. 

Existeixen diferents respostes d’inclusió de la diversitat, d’entre les quals algunes han comportat conflicte i confrontació entre grups, però també hi hagut propostes que han ofert una alternativa al racisme o la segregació. No obstant, en aquesta gestió de l’espai públic un element cabdal és  l’imaginari col•lectiu existent sobre “l’altre”. És sobre la comunitat musulmana on existeix un important recel. De fet el conflicte entre occident i l’Islam es juga a través de la dona, que és col•locada al centre de les mirades creuades. Lluny de ser una dona submisa com la fa sospitosa la mirada occidental, existeix una part important d’elles amb una clara voluntat de participar a la societat. Són dones musulmanes amb projectes personals que reflexionen sobre elles mateixes, sobre les relacions de gènere i sobre la participació en l’espai públic. De fet, a través del hijab (mocador) l’Islam reforça la seva visibilitat a l’espai públic. No obstant aquest imaginari i percepció ha estat sobredimensionada i exagerada. Aquest hijab ha simbolitzat i cristal•litzat el conflicte entre religió i modernitat, entre Islam i Occident però també entre homes i dones. 

Donat que el repte principal és la participació en l’espai públic i el reconeixement dins d’aquesta, la qüestió del gènere es revela central en la mesura on representa l’articulació entre el privat i el públic. Aquest és un repte important entre l’Islam i Occident, però també entre homes i dones. En conseqüència, si bé en el sí de les comunitats musulmanes podem ser testimonis també de desigualtats de gènere, trobem una important mobilització de moviments de dones per transformar les desigualtats. Les dones musulmanes estan també duent a terme una intensa reflexió sobre la igualtat de gènere, sobre la democratització de les relacions i sobre la participació a l’espai públic. Aquest procés és recollit pel feminisme islàmic i dialògic.

3. La dona davant de la societat que l’envolta

Dimarts 10 de juliol, 2012

De 9.00 a 11.00 hores. 

Consol Aguilar, catedràtica de Didàctica de la Llengua i la Literatura i membre de la Comissió Assessora de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló

Volem desenvolupar  un treball  des de l´anàlisi i la reflexió al voltant de “les altres dones”: Però, per què “altres”? Des de quin lloc ens situem: un lloc igualitari o un lloc de poder? Des de quin feminisme,  l´occidental contemporani (i dins d´ací quin feminisme ) o des del feminisme oriental?

Lligant la cultura acadèmica i la cultura popular (sense perdre com a referencia el cinema) reflexionarem al voltant de la vida quotidiana i els problemes que creen el desconeixement mutu: les costums culturals, la cosificació del cos, les relacions de parella, les estructures familiars, la necessitat d´emigrar, l´embaràs adolescent, l´ablació, l´assetjament , el canvi social i polític protagonitzat per dones... i com els problemes són problemes de dones que travessen cultures, espais geogràfics i límits, són un problema de desigualtat. I que la diversitat intercultural és, sempre, enriquidora.

4. Anàlisi i discussió sobre el tema a partir de seqüència de pel·lícules

Dimarts 10 de juliol, 2012

De 11.30 a 13.30 hores. 

Consol Aguilar, catedràtica de Didàctica de la Llengua i la Literatura i membre de la Comissió Assessora de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló.

1) “Cinc dones marroquines  prenen la paraula   perdemostrar  que són el futur del país” 

Shorok, que en àrab significa 'aurora' és un documental de Yolanda Olmos realitzat amb l'ajuda d'Entrepobles i l'associació Al Mahron Khadija, Salwa, Hoda, Nadia i Saïda són cinc dones marroquines que ens fan partícips de la seva lluita personal i col·lectiva, mentre reclamen un futur més equitatiu i més digne. Quatre d'elles ocupen llocs de treball considerats d'homes, i una altra es dedica a l'atenció de les dones. Són les protagonistes de "Shorok", un documental que anima a la reflexió sobre les actuals estratègies  d'empoderament de les dones marroquines.

A més  farem l’anàlisi  del  següent  material:

2) “El cinema dirigit per dones” Benlyazid.Cineasta, Marroc.

3) “Etiquetes: Dones Cineastes, Dora Bouchoucha, i Jihan El Thari”

Jihan El-Tahri (nascuda  a Beirut, Líban) és un escriptora, directora i productora de pel·lícules documentals. 

4) Congrés Internacional de Feminisme Islàmic.

5) Wikipedia. Feminisme islàmic

6) “L’emergència del feminisme islàmic”.

Selecció de ponències del Primer y Segon Congrés Internacional de Feminisme Islàmic  

7) Fundación María Fulmen. Cicle de cinema sobre la dona  musulmana.
Abril 2012.

5. La migració i les conseqüències que comporta

Dimecres 11 de juliol 2012

De  9.00 a  11.00 hores.

Cèlia Romea Castro, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. 

Volem mostrar que la immigració àrab africana, però sobretot magribí, el col·lectiu més nombrós a Espanya, té una atenció i preocupació social, periodística i científica, que està entre el paternalisme i la xenofòbia, per les diferències culturals i referències ètiques i religioses diferents que se'ls atribueix. Alhora, se'ls percep febles, per la seva situació econòmica i jurídica, al país receptor, i se'ls suposa un bagatge previ de fam, repressió i fins i tot guerra (en el cas d'Algèria). Veurem que alguns dels tòpics habituals estan relacionats amb la religió musulmana, que se suposa l'origen de la majoria dels problemes, encara que més bé, puguin ser producte de la situació política de molts països i de la tradició patriarcal imperant. Amb aquest context, la mirada a la situació cultural, econòmica, familiar i jurídica de les dones àrabs és estereotipada perquè, en general, se les considera marginades i explotades pels homes.

Aquesta percepció encoratja, en les societats d'acollida, actituds i formes de relació amb les dones d'acord amb aquest punt de vista. Es tendeix a imaginar-les passives, submises i ignorants i com a conseqüència, tenen escàs espai laboral, legal i intel·lectual. Seria més operatiu observar-les com a persones intel·ligents que s'esforcen per deixar enrere la marginació i la precarietat i intenten compaginar el millor d'ambdues cultures. Observarem que la migració constitueix un factor de risc si el mitjà és hostil, la persona feble,  o si es donen els dos factors. A més, quan hi ha diferències remarcables entre la cultura pròpia i la d'acollida, la integració social serà especialment difícil. Passa entre les dones immigrants procedents d'Àsia o d'Àfrica. El fet d'haver d'enfrontar una nova cultura desconeguda i amb un idioma nou és, en si mateix, un motiu de possible estrès que experimentarà la dona -també l'home- immigrant. La combinació d'una sèrie de problemes relacionats amb la solitud, el sentiment  de fracàs del projecte migratori, la lluita per la supervivència i el terror al nou entorn, les hi fa molt vulnerables a problemes de salut mental.

Val la pena reflexionar en tot això. Presentarem seqüències cinematogràfiques en les que se'ns mostren situacions que ens poden ajudar a entendre millor les circumstàncies esmentades.

6. La dona davant de l’educació

Dijous 13 de juliols, 2012

 De 9.00 a 11.00 hores

M. Del Amor Pérez, professora titular d’universitat de Didàctica de la Llengua i Literatura de la Universidad de Huelva.

Els estereotips i les imatges del món de les dones àrabs, ens dibuixen un panorama fosc. Sovint són ombres que criden o ploren en multitudinàries concentracions on els homes sí que es veuen i escolten. Els seus ulls amb prou feines s'albiren, excepte en alguna poderosa imatge que ens arriba mitjançant el cinema o la fotografia descobrint mirades que qüestionen i interroguen. 

Les veus no les escoltem, més que en comptades ocasions, moltes d'elles amb profund risc. El seu estat d'absoluta invisibilitat, que associem a una qüestió cultural, religiosa ... que amplifiquem en la nostra societat com a fruit de desconeixement, com a resposta fàcil al que ens és estrany, és una de les conseqüències més evidents de la necessitat d'impuls de l'educació.

En aquest curs ens proposem mostrar la importància de l'educació per augmentar l'impuls de les dones sense veu. En aquest sentit, tractarem de sistematitzar la situació de l'educació i els límits d'aquesta en contextos de dones àrabs. Abordarem això des d'una visió general en relació amb el que significa educar en el segle XXI, l'impuls de les noves alfabetitzacions, per concretar alguns aspectes significatius al voltant del dret a l'educació de totes les dones/nenes, i de les dones àrabs. En aquest sentit les mirades que ofereix el cinema sobre l'educació constituiran el nostre eix: el poder de l'educació, els estereotips, l’atenció a la diversitat, l’educació intercultural ...

La nostra exposició mostrarà recursos audiovisuals que s'ancoren les idees desenvolupades (pàgines web, pel·lícules, fotografia i campanyes publicitàries) en relació amb la necessitat d'una educació igualitària,  per a homes i dones, des de la perspectiva de l'educació crítica i alfabetitzadora a través dels mitjans i TIC. Utilitzarem per a aquest curs presentacions de power point, pàgines web i fragments de pel·lícules.