2. El tractament de la imatge de la dona àrab en els mitjans de comunicació .

Dilluns,  9 de juliol, 2012

De 11.30 a 13.30 hores. 

Lena de Botton. Professora del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia Dret i Mètode de la Universitat de Barcelona.

Les nostres societats estan modelades per la diversitat cultural existent la qual planteja importants reptes de futur en la gestió de l’espai púbic per tal de conviure per exemple a l’escola, al treball o al barri. 

Existeixen diferents respostes d’inclusió de la diversitat, d’entre les quals algunes han comportat conflicte i confrontació entre grups, però també hi hagut propostes que han ofert una alternativa al racisme o la segregació. No obstant, en aquesta gestió de l’espai públic un element cabdal és  l’imaginari col•lectiu existent sobre “l’altre”. És sobre la comunitat musulmana on existeix un important recel. De fet el conflicte entre occident i l’Islam es juga a través de la dona, que és col•locada al centre de les mirades creuades. Lluny de ser una dona submisa com la fa sospitosa la mirada occidental, existeix una part important d’elles amb una clara voluntat de participar a la societat. Són dones musulmanes amb projectes personals que reflexionen sobre elles mateixes, sobre les relacions de gènere i sobre la participació en l’espai públic. De fet, a través del hijab (mocador) l’Islam reforça la seva visibilitat a l’espai públic. No obstant aquest imaginari i percepció ha estat sobredimensionada i exagerada. Aquest hijab ha simbolitzat i cristal•litzat el conflicte entre religió i modernitat, entre Islam i Occident però també entre homes i dones. 

Donat que el repte principal és la participació en l’espai públic i el reconeixement dins d’aquesta, la qüestió del gènere es revela central en la mesura on representa l’articulació entre el privat i el públic. Aquest és un repte important entre l’Islam i Occident, però també entre homes i dones. En conseqüència, si bé en el sí de les comunitats musulmanes podem ser testimonis també de desigualtats de gènere, trobem una important mobilització de moviments de dones per transformar les desigualtats. Les dones musulmanes estan també duent a terme una intensa reflexió sobre la igualtat de gènere, sobre la democratització de les relacions i sobre la participació a l’espai públic. Aquest procés és recollit pel feminisme islàmic i dialògic.

3. La dona davant de la societat que l’envolta

Dimarts 10 de juliol, 2012

De 9.00 a 11.00 hores. 

Consol Aguilar, catedràtica de Didàctica de la Llengua i la Literatura i membre de la Comissió Assessora de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló

Volem desenvolupar  un treball  des de l´anàlisi i la reflexió al voltant de “les altres dones”: Però, per què “altres”? Des de quin lloc ens situem: un lloc igualitari o un lloc de poder? Des de quin feminisme,  l´occidental contemporani (i dins d´ací quin feminisme ) o des del feminisme oriental?

Lligant la cultura acadèmica i la cultura popular (sense perdre com a referencia el cinema) reflexionarem al voltant de la vida quotidiana i els problemes que creen el desconeixement mutu: les costums culturals, la cosificació del cos, les relacions de parella, les estructures familiars, la necessitat d´emigrar, l´embaràs adolescent, l´ablació, l´assetjament , el canvi social i polític protagonitzat per dones... i com els problemes són problemes de dones que travessen cultures, espais geogràfics i límits, són un problema de desigualtat. I que la diversitat intercultural és, sempre, enriquidora.

4. Anàlisi i discussió sobre el tema a partir de seqüència de pel·lícules

Dimarts 10 de juliol, 2012

De 11.30 a 13.30 hores. 

Consol Aguilar, catedràtica de Didàctica de la Llengua i la Literatura i membre de la Comissió Assessora de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló.

1) “Cinc dones marroquines  prenen la paraula   perdemostrar  que són el futur del país” 

Shorok, que en àrab significa 'aurora' és un documental de Yolanda Olmos realitzat amb l'ajuda d'Entrepobles i l'associació Al Mahron Khadija, Salwa, Hoda, Nadia i Saïda són cinc dones marroquines que ens fan partícips de la seva lluita personal i col·lectiva, mentre reclamen un futur més equitatiu i més digne. Quatre d'elles ocupen llocs de treball considerats d'homes, i una altra es dedica a l'atenció de les dones. Són les protagonistes de "Shorok", un documental que anima a la reflexió sobre les actuals estratègies  d'empoderament de les dones marroquines.

A més  farem l’anàlisi  del  següent  material:

2) “El cinema dirigit per dones” Benlyazid.Cineasta, Marroc.

3) “Etiquetes: Dones Cineastes, Dora Bouchoucha, i Jihan El Thari”

Jihan El-Tahri (nascuda  a Beirut, Líban) és un escriptora, directora i productora de pel·lícules documentals. 

4) Congrés Internacional de Feminisme Islàmic.

5) Wikipedia. Feminisme islàmic

6) “L’emergència del feminisme islàmic”.

Selecció de ponències del Primer y Segon Congrés Internacional de Feminisme Islàmic  

7) Fundación María Fulmen. Cicle de cinema sobre la dona  musulmana.
Abril 2012.

5. La migració i les conseqüències que comporta

Dimecres 11 de juliol 2012

De  9.00 a  11.00 hores.

Cèlia Romea Castro, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. 

Volem mostrar que la immigració àrab africana, però sobretot magribí, el col·lectiu més nombrós a Espanya, té una atenció i preocupació social, periodística i científica, que està entre el paternalisme i la xenofòbia, per les diferències culturals i referències ètiques i religioses diferents que se'ls atribueix. Alhora, se'ls percep febles, per la seva situació econòmica i jurídica, al país receptor, i se'ls suposa un bagatge previ de fam, repressió i fins i tot guerra (en el cas d'Algèria). Veurem que alguns dels tòpics habituals estan relacionats amb la religió musulmana, que se suposa l'origen de la majoria dels problemes, encara que més bé, puguin ser producte de la situació política de molts països i de la tradició patriarcal imperant. Amb aquest context, la mirada a la situació cultural, econòmica, familiar i jurídica de les dones àrabs és estereotipada perquè, en general, se les considera marginades i explotades pels homes.

Aquesta percepció encoratja, en les societats d'acollida, actituds i formes de relació amb les dones d'acord amb aquest punt de vista. Es tendeix a imaginar-les passives, submises i ignorants i com a conseqüència, tenen escàs espai laboral, legal i intel·lectual. Seria més operatiu observar-les com a persones intel·ligents que s'esforcen per deixar enrere la marginació i la precarietat i intenten compaginar el millor d'ambdues cultures. Observarem que la migració constitueix un factor de risc si el mitjà és hostil, la persona feble,  o si es donen els dos factors. A més, quan hi ha diferències remarcables entre la cultura pròpia i la d'acollida, la integració social serà especialment difícil. Passa entre les dones immigrants procedents d'Àsia o d'Àfrica. El fet d'haver d'enfrontar una nova cultura desconeguda i amb un idioma nou és, en si mateix, un motiu de possible estrès que experimentarà la dona -també l'home- immigrant. La combinació d'una sèrie de problemes relacionats amb la solitud, el sentiment  de fracàs del projecte migratori, la lluita per la supervivència i el terror al nou entorn, les hi fa molt vulnerables a problemes de salut mental.

Val la pena reflexionar en tot això. Presentarem seqüències cinematogràfiques en les que se'ns mostren situacions que ens poden ajudar a entendre millor les circumstàncies esmentades.

6. La dona davant de l’educació

Dijous 13 de juliols, 2012

 De 9.00 a 11.00 hores

M. Del Amor Pérez, professora titular d’universitat de Didàctica de la Llengua i Literatura de la Universidad de Huelva.

Els estereotips i les imatges del món de les dones àrabs, ens dibuixen un panorama fosc. Sovint són ombres que criden o ploren en multitudinàries concentracions on els homes sí que es veuen i escolten. Els seus ulls amb prou feines s'albiren, excepte en alguna poderosa imatge que ens arriba mitjançant el cinema o la fotografia descobrint mirades que qüestionen i interroguen. 

Les veus no les escoltem, més que en comptades ocasions, moltes d'elles amb profund risc. El seu estat d'absoluta invisibilitat, que associem a una qüestió cultural, religiosa ... que amplifiquem en la nostra societat com a fruit de desconeixement, com a resposta fàcil al que ens és estrany, és una de les conseqüències més evidents de la necessitat d'impuls de l'educació.

En aquest curs ens proposem mostrar la importància de l'educació per augmentar l'impuls de les dones sense veu. En aquest sentit, tractarem de sistematitzar la situació de l'educació i els límits d'aquesta en contextos de dones àrabs. Abordarem això des d'una visió general en relació amb el que significa educar en el segle XXI, l'impuls de les noves alfabetitzacions, per concretar alguns aspectes significatius al voltant del dret a l'educació de totes les dones/nenes, i de les dones àrabs. En aquest sentit les mirades que ofereix el cinema sobre l'educació constituiran el nostre eix: el poder de l'educació, els estereotips, l’atenció a la diversitat, l’educació intercultural ...

La nostra exposició mostrarà recursos audiovisuals que s'ancoren les idees desenvolupades (pàgines web, pel·lícules, fotografia i campanyes publicitàries) en relació amb la necessitat d'una educació igualitària,  per a homes i dones, des de la perspectiva de l'educació crítica i alfabetitzadora a través dels mitjans i TIC. Utilitzarem per a aquest curs presentacions de power point, pàgines web i fragments de pel·lícules.

7.  Anàlisi de material audiovisual relacionat amb l'àmbit de l'educació

Dijous 12 de juliol, 2012

11.30-13.30 hores M. Amor Pérez. Universidad de Huelva.

Textos audiovisuals (pel • lícules, webs ...), llibres, que farem servir com a referència:

·        Pel•lícules:  


A las cinco de la tarde, 

Quiero ser como Beckham, 

Sólo un beso,

Buda explotó por vergüenza, 

Osama… http://www.youtube.com/watch?v=k6XCtk4S8I4

·    Webs


http://www.aulaintercultural.org/

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/     

http://www.entreculturas.org/

8. La realització laboral. Projecció del documental ”Miradas desveladas” (2008),  

Divendres 14 de juliol, 2012

9,00-11,00 hores  Alba Sotorra  Clúa,  directora de cinema

Com és la vida de les dones al món Islàmic? Fins a quin punt la nostra opinió sobre elles està basada en estereotips forjats per vells mites i reforçats pels mitjans de comunicació?

Miradas Desveladas (documental de 52 minuts) retrata a cinc dones que ens parlen de les seves ocupacions, aspiracions i dels drets i l’estatus de les dones en els seus països musulmans.

A Bòsnia, Alma Suljevic arrisca la seva vida a diari netejant camps de mines antipersona, el llegat mortífer de la guerra, i després ven la terra des-minada a galeries d’art europees per a despertar consciències, recaptar fons i seguir amb la seva feina. Eren Keskin, advocada, cantant i activista veterana en la defensa dels drets humans, lluita per canviar les pràctiques legals de Turquia que perpetuen la violència contra les dones. La cineasta consagrada iraniana Rakshan Bani-Etemad posa al límit la censura convençuda de que: “el cinema en un país com el nostre ha de parlar de tots aquells temes que ells volen mantenir en silenci”. Envoltada pels conflictes de la infància, la jove escriptora afganesa Moshgan Saadat s’expressa amb força i valentia creant poemes profundament commovedors i punyents. I la reconeguda ballarina de Pakistan, Nahid Siddiqui, forçada a l’exili quan la seva obra va ser prohibida, torna a la seva terra natal per a perfeccionar, renovar i ensenyar la seva forma d’art.

“I em vaig dir a mi mateixa: no soc una víctima, no vull ser una víctima, vull fer alguna cosa per a mi”, explica Alma Suljievic.

Aquests retrats d’esperança, heroisme i orgull desafien els estereotips occidentals sobre les dones al món islàmic perquè s’allunyen de la clàssica imatge de la DONA VÍCTIMA i PASSIVA que els mitjans transmeten i perpetuen. Les dones de Miradas Desveladas no només lluiten i s’enfronten a les rígides normes patriarcals que dominen les societats en les que viuen, sinó que a més, en surten victorioses perquè aconsegueixen dur a terme els seus projectes de vida a la seva manera.

Durant la presentació del documental l’autora ens parlarà de la seva experiència durant el rodatge, que la dugué a viatjar per terra durant més d’un any de Barcelona a Lahore. 

Es  passarà  el documental Miradas Desveladas. Després de la pel•lícula s’obrirà un debat per a discutir sobre els temes que es plantegen al documental.